uzivo

VIURE

Inconscients a la mirada perduda que s'ha instal·lat als nostres codis de vida, seguim dia a dia atrapades en un cercle repetitiu, ens conformem amb pics de protesta i celebració aparentment espontànis. Sense adonar-nos que som domades i passejades com a ramats a través d'algoritmes que decideixen què pot ser del nostre interès i què no. Hem perdut humanitat en la mirada i hem deixat de compartir-la a 360°. Tancades en un únic canal de camp visual hem limitat el fet de viure.

De viure i descobrir. Sovint en el nostre entorn social "descobrim", curiosament, les mateixes coses alhora o gairebé alhora.

Creem tensions dins els cables que ens governen per sortir i respirar, per abraçar amb humilitat. Excitem la respiració perquè anhelem la calma que vindrà després, la tendresa que ens embolcalla quan aconseguim uns segons d'allò que ni sabíem que necessitàvem.